L’altra empresa, l’altra economia.

mercatEn tal dia qualsevol com avui milions d’homes i dones al món estan resolent les seves necessitats econòmiques mitjançant entitats i empreses de propietat col·lectiva i gestió democràtica. El conjunt d’aquestes inciatives socioeconòmiques l’anomenem economia social i solidària. Ens referim a cooperatives de totes les branques (treball, consum, agràries, crèdit, ensenyament, habitatge…), a societats laborals, a associacions i fundacions d’acció social, a empreses d’inserció, etc.

En tots aquests casos es tracta d’organitzacions que tenen com a objectiu satisfer necessitats dels seus membres i/o de la societat en comptes de lucrar-se –el benefici econòmic és, en tot cas, un instrument, més que un objectiu en si mateix–, es gestionen de manera democràtica –una persona sòcia, un vot– i actuen amb compromís social i ambiental.

Avui dia l’economia social i solidària no és en absolut un sector marginal. Només de cooperatives, s’estima que n’hi ha 800.000 escampades per més de 80 països, que associen el 12% de la població mundial (725 milions de persones) i on treballen 100 milions de persones. Si féssim un viatge pel món de l’economia social i solidària, hauríem de visitar les empreses recuperades en forma cooperativa a l’Argentina (unes 200); el banc popular cooperatiu Desjardins, amb més de 4 milions de socis, al Quebec; les cooperatives de consum Seikatsu, que agrupen 200.000 famílies, al Japó; les cooperatives d’habitatge de suport mutu, que han construït més de 20.000 cases a l’Uruguai; el moviment cooperatiu Legacoop a Itàlia, amb 7,7 milions de socis i més de 400.000 llocs de treball, ola BancaPopolareItaliana, el sisè banc d’aquest país; Mondragón Corporación Cooperativa, al País Basc, integrada per 228 empreses on treballen 72.000 persones, etc., etc., fins tornar a aterrar a Catalunya, on existeixen unes 4.000 cooperatives, com ara La Fageda, Suara, Sambucus, Abacus, Coop57 o Som Energia, que donen feina a unes 40.000 persones. A totes aquestes cooperatives hi hem d’afegir milers també de societats laborals i més milers encara d’associacions i fundacions d’intervenció social, les quals, juntament amb les cooperatives del mateix sector d’activitat, formen l’anomenat tercer sector social.

Les empreses de l’economia social i solidària milloren les condicions de vida de la gent: proporcionen aliments a baix preu, generen llocs de treball de qualitat, augmenten les rendes agràries i contribueixen a mantenir el món rural, atorguen crèdits als sectors populars, faciliten habitatges assequibles, permeten que petits negocis sobrevisquin a la competència de les grans cadenes comercials, etc. Però, a més, són escoles de ciutadania i promouen el desenvolupament local, en tant que són empreses que no poden deslocalitzar-se i fan recircular els diners dins el territori. I mostren als ulls de tothom que sí, que és possible fer empreses viables i eficients que siguin, alhora, democràtiques, equitatives i sostenibles.

Jordi Garcia Jané (Labcoop)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s