Breu introducció a l’economia solidària.

economia solidaria

L’economia solidària, és un enfocament de l’activitat econòmica que té en compte les persones, el medi ambient i el desenvolupament sostenible, com a referència prioritària, per sobre d’altres interessos .
L’economia solidària en les seves formes més diverses és una manera de viure que abasta la integralitat de les persones i designa la subordinació de l’economia a la seva veritable finalitat : proveir de manera sostenible les bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental de l’ésser humà .
La referència de l’economia solidària és cada subjecte i les comunitats creades des de les iniciatives socials, pel que no se la identifica segons els beneficis materials d’una iniciativa, sinó que es defineix en funció de la qualitat de vida i el benestar dels seus membres i de tota la societat com a sistema global.
L’economia solidària, en el marc de la tradició de l’economia social, pretén incorporar a la gestió de l’activitat econòmica, els valors universals que han de regir la societat i les relacions entre tota la ciutadania : equitat , justícia , fraternitat econòmica, solidaritat social i democràcia directa. I com a una nova forma de produir, de consumir i de distribuir, es proposa com una alternativa viable i sostenible per a la satisfacció de les necessitats individuals i globals i aspira a consolidar-se com un instrument de transformació social.

Anuncis
Publicat dins de General | Deixa un comentari

La moneda hauria de ser una eina per a l’intercanvi i no una via per especular.

monedas

Això és el que defensen les diferents iniciatives de moneda social que s’han creat durant els darrers anys a Catalunya. Així, monedes com l’eco i la turuta conviuen amb l’euro a alguns municipis catalans.

La crisi està fent florir arreu del món iniciatives que fomenten una economia alternativa. En són un exemple les xarxes d’intercanvi, els grups de consum, els bancs del temps o les monedes socials que s’han anat creant durant els darrers anys a diversos barris i municipis catalans. Aquesta última, la moneda social, és una alternativa local al sistema monetari hegemònic per a l’intercanvi de béns i serveis. Pretén promoure una economia solidària i ètica, que doni suport al desenvolupament del comerç local i el consum responsable i de proximitat. Així mateix, és un instrument per aconseguir relacions econòmiques igualitàries i basades en el treball real.

L’objectiu no és substituir la moneda tradicional, sinó desenvolupar determinades funcions socials. D’aquesta manera, arreu del món s’han creat monedes socials en situacions de guerra (monedes d’emergència), per potenciar l’economia i el comerç local (monedes locals) o per crear xarxes d’ajuda mútua (bancs del temps). La moneda social també pot ser una resposta de la societat davant una crisi econòmica. De fet, la primera va ser creada a Suïssa en resposta a la crisi de 1929.

Així doncs, existeixen diferents tipus de moneda social (moneda local, moneda complementària, moneda parasitària, etc.) que responen a les necessitats concretes d’una comunitat.

En aquestes iniciatives, tot i que es fa servir una moneda, no s’especula amb ella, ja que no produeix interessos. Per tant, tampoc no té sentit acumular-ne. La moneda social és, doncs, una eina al servei de les persones i que promou el comerç local.

Major proximitat entre veïns/es, redescobrir talents i riqueses locals, recuperar el teixit social, augmentar la capacitat adquisitiva de les famílies i potenciar noves oportunitats laborals cooperatives són alguns dels avantatges que experimenten les comunitats que creen i fan servir una moneda social.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Què és la banca ética?

capitalisme wp

Els bancs convencionals duen a terme la seva activitat financera amb l’objectiu de maximitzar el lucre. La recerca del màxim benefici, per sobre i a costa de tot, justifica les inversions controvertides, l’especulació, l’evasió fiscal…i la concentració de capital els confereix poder polític, influint en les nostres vides més enllà de la gestió dels nostres diners, com fa patent l’actual crisi econòmica.

La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals, una altra forma d’estalviar i invertir que prioritza l’obtenció d’un triple benefici: social + ambiental + econòmic. Recupera el sentit original de l’intermediació financera: es recull l’estalvi de persones conscienciades i s’inverteix en projectes que garanteixen una millora en l’entorn.

Amb els nostres estalvis, directa o indirectament, contribuïm a desenvolupar un tipus d’economia i de societat.

MOTIUS PER APOSTAR PER LA BANCA ÈTICA

1. Per reinventar les finances
L’engranatge financer tradicional té un pes enorme en el sistema econòmic actual, que està creant enormes diferències entre rics i pobres i malmet la salut del planeta. Amb els recursos de tots, busca beneficis sense valorar les conseqüències dels negocis que finança i exclou a qui més necessita el crèdit perquè preval el patrimoni del sol•licitant per damunt del projecte. A la Banca Ètica, per contra, es combina el benefici social i el financer i es fan treballar els diners per a projectes responsables des del punt de vista social i ambiental

2. Per la transparència
La Banca Ètica sempre informa en què inverteix i d’on surten els seus números, ja sigui en l’origen dels seus beneficis com en l’última destinació de cada € invertit. Això implica un canvi en la relació entitats financeres-clients. La Banca Ètica  presenta els comptes en una relació d’igual a igual. Totes dues parts tenen drets i deures i ambdues en treuen beneficis.

3. Pel criteri
La Banca Ètica no dóna suport a empreses o negocis vinculats a guerres o armament, que provoquin malalties, que se serveixin de l’explotació laboral o infantil, malmetin ecosistemes, maltractin animals, donin suport a règims dictatorials o facin el joc a l’especulació o als paradisos fiscals… Pero sí dóna suport a les empreses i negocis amb calat ètic, que avancin en la igualtat d’oportunitats i de tracte, en la cura del planeta, en la gestió participativa, en l’expansió del Comerç Just i el Consum Responsable…

4. Per la participació
Per a la major parts d’entitats de Banca Ètica, no som només clients/es. Per a associar-nos-hi, esdevenim socis i sòcies, amb ple dret a participar de les decisions de l’entitat, i assumint una petita porció de la propietat de l’entitat. Mai havia estat tan fàcil ésser propietari/a d’una entitat financera!

5. Pel benefici de tothom
La beneficiària de la seva activitat és la societat en general, no només les persones que hi estalvien. D’una banda, hi ha suport financer a projectes que impliquen millores en el camp social, polític, cultural o mediambiental. De l’altra, ofereix una alternativa al sistema financer tradicional, donant crèdit als exclosos i ampliant possibilitats a qui es preocupa per a què l’ús dels seus diners, no perjudiqui la societat.

6. Per l’oferta de serveis
La Banca Ètica ofereix diferents serveis operatius: dipòsits d’estalvi, comptes corrents, targetes de crèdit, préstecs… Per a les persones usuàries, la practicitat és similar a la de la banca convencional, però hi ha grans diferències: la Banca Ètica no inverteix en sectors perjudicials per molt rendibles que siguin, s’atreveix en activitats arriscades si tenen un alt valor social, les comissions que cobra als seus clients s’ajusten al cost real… La Banca Ètica no fa caritat, simplement canvia els valors, els objectius del capital i el funcionament intern.

OPCIONS DE BANCA ÈTICA A CATALUNYA

Coop 57: Cooperativa de serveis financers creada l’any 1996 i orientada a promoure la intercooperació i satisfer les necessitats financeres de l’economia solidària.
http://www.coop57.coop

Fiare: Entitat financera creada des de la societat civil que canalitza estalvi del públic cap al finançament d’iniciatives econòmiques al servei de la justícia.
http://www.projectefiare.cat

Oikocrèdit Catalunya: Cooperativa d’abast mundial que combina les finances ètiques amb la cooperació al desenvolupament a través del microcrèdit.
http://www.oikocredit.cat

Triodos Bank: Banc ètic d’origen holandès amb més de 30 anys d’experiència. Opera a Catalunya des del 2006 i posa en pràctica una política d’inversió responsable.
http://www.triodos.es

Font : comercjustibancaetica.org

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Barcelona, seu al 2016 de l’Economia del Bé Comú

Economia del bé comú2

“En el 2016 l’1% dels habitants del planeta serà més ric que el 99% restant”
Aquesta frase era una de les principals conclusions que es podia extreure d’un informe molt il·lustratiu de la situació actual al món que va publicar a principis de 2015 OXFAM Intermón. Només amb aquesta dada tenim prou per concloure, des del més pur sentit comú, que alguna cosa no està funcionant bé en el món de l’economia.
És per això, que en els últims anys han ressorgit una sèrie d’iniciatives, tant socials com acadèmiques, que posen en qüestió el sistema econòmic actual. En el camp acadèmic, una sèrie de teòrics posen a debat l’actual sistema i alhora busquen una alternativa de model en tots els seus àmbits: socioeconòmic, polític i mediambiental, entre ells, els economistes i sociòlegs Joseph Stiglitz, George Akerlof o Robert J. Shiller.
Dins d’aquests models s’hi troben diferents corrents que defensen una economia més equitativa en la distribució de la riquesa, més integradora socialment, més eficient en l’ús dels recursos i més ètica en la seva governança: l’economia del bé comú, l’economia social, l’economia solidària, l’economia cooperativa, l’economia inclusiva i l’economia col·laborativa, l’economia taronja, l’economia blava, etc. Dins d’aquest corrent, una de les veus que més ressò ha obtingut ha estat la de l’economista austríac Christian Felber, pare intel·lectual del concepte de l’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ.
L’Economia del Bé Comú és un model d’economia de MERCAT ÈTIC que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en el creixement il·limitat i en la maximització del benefici individual, per enfocar-lo al servei de les persones i del bé comú.
Una de les maneres d’aconseguir aquest objectiu -i repte alhora- és tornar a incloure l’economia dins el sistema de valors socials, tornar-li a donar una ànima que sembla que fa temps que s’ha perdut amb el sistema actual.
L’economia del bé comú, es proposa redefinir els criteris de l’èxit econòmic i l’instrument per mesurar aquest èxit és el balanç del bé comú. En l’economia actual es mesura l’èxit econòmic exclusivament amb indicadors monetaris. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si es viu en una dictadura, si es malmet el medi ambient, si es respecten els drets humans, etc. De la mateixa manera, que una empresa tingui beneficis no indica res sobre les condicions dels seus treballadors, ni sobre el que produeix, ni com ho produeix.
En canvi, el balanç del bé comú mesura com una empresa du a terme la seva activitat analitzant com aplica els valors ètics i humans que fonamenten el bon funcionament de l’economia i de la societat en el seu conjunt com són: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la transparència i la participació democràtica. Tot això es veu traduït en un índex que representa el grau d’aportació de cada empresa al bé comú. D’aquesta manera, els principals agents que fan funcionar l’economia podran prendre les seves decisions i incentivar a les empreses i organitzacions que més aportin al BÉ COMÚ -les entitats financeres, les administracions públiques, les pròpies empreses en relació a la seva cadena de proveïment i tots nosaltres com a ciutadans alhora de consumir.
Davant d’aquesta iniciativa Europa també s’ha posicionat. El passat 17 de juny de 2015 es va presentar al parlament Europeu, concretament al Comitè Econòmic-Social Europeu (CESE) un document amb 8 mesures per afavorir la transformació del mercat europeu en un mercat ètic en el que les polítiques i estratègies afavoreixin aquelles activitats que contribueixin al benestar de la ciutadania i al bé comú. En el marc de la responsabilitat social avançada, les 8 mesures que han estat aprovades pel CESE són:
Mesura de la contribució al bé comú de les empreses mitjançant el denominat “Balanç del Bé Comú”
Etiquetat Ètic: Identificar als productes la seva “Empremta ecològica” i la “Empremta social” – Compliment de drets humans i laborals en tota la cadena de subministrament-
Compra publica ètica: Afavorir a les empreses amb una major contribució al bé comú als procediments de compra publica.
Mercat ètic intern a la Unió Europea: Afavorir a les empreses que contribueixen al bé comú mitjançant les polítiques fiscals, el recolzament a la innovació social i les estratègies de promoció.
Consum ètic. Polítiques i estratègies publiques orientades al foment del consum ètic i responsable per part dels consumidors. Millorar la informació mitjançant l’etiquetat ètic i fomentar el consum responsable mitjançant polítiques fiscals així com per mitjans d’accions educatives i de divulgació.
Emprenedoria pel bé comú. Orientar totes les polítiques de recolzament als emprenedors mitjançant la filosofia del bé comú. D’aquest manera s’aconseguirà que els nous emprenedors europeus contribueixen a aportar valor social amb les seves activitats i contribueixen a la cohesió social.
Banca ètica i creació d’una xarxa de banca ètica europea.
Bossa del Bé Comú. Creació d’un mercat de valors en el que només s’incloguin aquelles empreses que demostrin la seva contribució al bé comú, fomentant i facilitant d’aquest mode la inversió ètica.
A Catalunya hi ha un nucli impulsor, organitzat des del 2014 a partir de l’Associació de l’EBC, que pretén fomentar i implantar l’Economia del Bé Comú a Catalunya. Es tracta d’un espai de participació per a totes les persones i organitzacions que volen contribuir a la construcció d’un model econòmic amb valors ètics. L’Associació és independent, plural i oberta al diàleg i a treballar conjuntament amb totes les iniciatives que caminen en la mateixa direcció.
En aquest context, Barcelona representa al llarg de 2016 la capitalitat internacional de l’Economia del Bé Comú a l’acollir entre el 13 i el 15 de maig passats la celebració de la Reunió Internacional de Delegats del moviment de l’Economia de Bé Comú. És la primera vegada que té lloc una trobada internacional d’aquest moviment fora d’Àustria, país on va néixer, cosa que mostra l’interès que suscita i el lideratge que des de Catalunya s’hi està donant.
L’Associació EBC Catalunya es va proposar donar-li un caire institucional a l’esdeveniment i va organitzar el passat dia 13 de maig un Acte de Benvinguda que ha comptat amb el suport acadèmic i institucional representat per Dídac Ramírez -rector de la Universitat de Barcelona-, Gerardo Pisarello -primer tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Vidal i Fàbrega – director general d’Economia Social, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya i el propi Christian Felber.
Josean Lavado
President
Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú
@EBC_Catalunya

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Neix a Osona una cooperativa de comunicació que fa costat a l’economia social i solidària.

saraijosepamanlleu-642x300.jpg

La cooperativa de comunicació DIES D’AGOST ja és una realitat. DIES D’AGOST neix amb l’objectiu, per una part, d’editar un diari crític de proximitat a Osona. També, però, d’oferir serveis de comunicació integral a empreses i associacions, amb especial atenció al mercat de l’economia social i solidària. L’objectiu és cobrir un buit molt gran tant en l’àmbit de la premsa crítica de proximitat com en el dels serveis de comunicació en l’economia social i solidària.
Impulsen el projecte els periodistes Sara Blázquez i Josep Comajoan.

Una altra pota de la cooperativa, de fet, se centra en el foment de l’economia social i solidària i en la recuperació de la memòria històrica del que havia estat el cooperativisme al nostre país. I és que des de DIES D’AGOST treballarem de forma cooperativa, com a fórmula que prioritza la mancomunació d’esforços i, mitjançant l’autogestió, per recuperar el control sobre el nostre treball. Però també entenem la cooperativa com una eina de transformació social, i per això ens imposem el repte de fer difusió dels valors i les pràctiques de l’autogestió en favor d’una societat més justa i equitativa.

I igual que ens sentim part de l’economia social i solidària, també ens sentim partíceps de la societat local en la qual ens movem. Per això des de DIES D’AGOST ens imposem com a tasca també la dinamització cultural i social dels barris, ciutats i comarques on treballem. De la mà de moviments socials i entitats que ja ho estan fent des de fa anys. Organitzant actes i esdeveniments en la línia de la transformació social, l’aprofundiment del coneixement i la dinamització social i cultural.

Si bé hi ha prevista una campanya de micromecenatge inicial enfocada al diari digital, la cooperativa es finançarà, per una part i en un principi especialment a partir dels serveis de comunicació a tercers, però també de les aportacions de subscriptors del diari digital, i de les de socis col·laboradors, amb els quals es constitueix l’assemblea de DIES D’AGOST. Defugim del periodisme comercial i dòcil amb els anunciants i institucions que sustenten la pràctica totalitat dels mitjans d’informació actual. Els socis col·laboradors tindran veu i vot en l’assemblea i els principals òrgans de gestió de la cooperativa. L’assemblea ocuparà un lloc central en el procés de decisió de la cooperativa.

En la línia d’altres projectes similars que han aparegut en els últims temps, considerem que no és el periodisme el que està en crisi sinó el model industrial que el sustenta. Per això volem fer un periodisme reposat i crític que defugi els errors en els quals ha caigut la professió en els últims anys, sense voler-nos deixar endur pels ritmes ràpids de l’actualització permanent i poc reflexiva. Preferim l’anàlisi, la interpretació i arribar al fons de les qüestions per donar un marc d’orientació i transformar la societat.

Des de DIES D’AGOST ens sentim part de l’economia social i solidària, i ens marquem l’objectiu de treballar en xarxa amb altres empreses i entitats que treballen per la divulgació i expansió del mercat social. Creiem en la intercooperació com un dels valors principals en els quals s’ha de basar la societat i, per això, oferim la nostra experiència i els nostres serveis en l’àmbit de la comunicació a altres empreses i entitats de l’economia social i solidària, alhora que recorrem a elles per complementar el nostre treball diari en aquelles especialitats on hi poden aportar valor afegit.

Text i foto extrets de http://www.diesdagost.cat

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Abacus Cooperativa, una experiència en responsabilitat social.

Abacus

ABACUS és una cooperativa que va néixer el maig del 68 impulsada per un grup de mestres i famílies amb una idea comuna, proveir-se de material educatiu de qualitat i amb bones condicions de preu. La idea i la voluntat que sota el paraigües jurídic i social del cooperativisme ha fet que avui en dia la cooperativa compti amb més de 800.000 persones sòcies consumidores i prop de 500 persones sòcies treballadores.

L’atractiu principal del nostre model cooperatiu són les persones, treballem la responsabilitat social com un aspecte propi i a la vegada evolutiu del nostre ADN que fem palès no tan sols en les nostres actuacions internes/externes, sinó que mantenim una arquitectura organitzacional democràtica i participativa des de l’any 1968 que al llarg dels anys l’hem anat consolidant fins el dia d’avui i que dóna pas a la governança i cohabitació dels nostres dos col·lectius referents, les persones sòcies de consum i les persones sòcies de treball.

Hi ha alguns aspectes que voldria remarcar i que crec que són cabdals per comprendre aquest ADN que forma part dels valors cooperatius universals, la formació en educació cooperativa, la participació, la intercooperació, la transparència i la transformació social, aquesta última arrelada en els 40 territoris on la cooperativa és present avui en dia. Cal ressaltar les dues dimensions que s’engranen i s’harmonitzen en el concepte d’empresa socialment responsable, la dimensió interna (el col·lectiu de treball, creant vincles estables) com a qüestió prèvia doncs no es pot iniciar la casa per la teulada, i la dimensió externa (el col·lectiu de consumidors i els grups d’interès).

Per tant és cert que les cooperatives, com a qualsevol altre entitat que opera en el mercat, tenen una responsabilitat ètica amb l’entorn on actua, però que degut al seu funcionament democràtic i participatiu els dóna un component de sentit de comunitat, són organitzacions genuïnament compromeses amb la societat que consideren que l’obtenció d’eficiència econòmica ha d’estar en línia amb el compromís ètic, laboral, social i mediambiental. I és en aquí on Abacus en aquesta doble dimensió (persones sòcies consumidores i treballadores) posa l’accent.

Quan volem tancar el cercle ens trobem amb el concepte d’intercooperació (col·laboració mútua), concepte que ens enriqueix com empresa pel fet de compartir coneixement, experiència, practiques, innovació i/o reflexió a través de projectes amb d’altres empreses i/o grups d’interès, com va ser el programa tRanSparEncia impulsant polítiques de RSC al llarg de la cadena de subministrament de les empreses, o bé avui en dia el programa Respon.cat

L’empresa del segle XXI no s’entén del tot si aquests components en major o menor grau d’intensitat no interactuen entre ells facilitant així polítiques de responsabilitat social integrals on el component de treball es trobi plenament identificat i compromès. Som empreses de persones, els projectes som persones, els emissors som persones i per tant els receptors han de ser les persones.

El repte que tenim per endavant és important, molt important i l’hem de gaudir.

Us convido a fer una lectura de les nostres memòries de sostenibilitat “Creixem sumant” corresponent a l’exercici 2013 i “Obrint camins” de l’exercici 2014 que trobareu en el nostre web www.abacus.coop

Quim Sicília
Cap de comunicació interna i participació
ABACUS Cooperativa

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El paratge de Peguera (Berguedà), amenaçat per un projecte residencial elitista.

Caminada a La Gallina Pelada 20-12-15 018
El paratge de Peguera, al municipi berguedà de Fígols, es troba amenaçat per un projecte residencial elitista. Situat en un altiplà a 1700 m. d’alçada, al vell poble de Peguera es vivia tradicionalment de l’artesania i les pràctiques agrícoles i ramaderes, abans de convertir-se en una colònia industrial dels jaciments de carbó berguedà a principis del segle passat. Els latifundis de Peguera van ser llavors venuts pels senyors feudals de Peguera als Olano, amos de Carbones de Berga S.A. convertits en comptes de Fígols per la gràcia d’Alfons XIII. A una casa prop de Peguera hi va néixer el conegut maquis llibertari Ramon Vila “Caracremada”, qui viuria de prop “els fets de Fígols” de 1932, en que una revolta obrera a l’Alt del Llobregat va desembocar en la històrica proclamació del comunisme llibertari en aquest municipi. L’exèrcit va esclafar aquella revolta en un presagi del que succeiria anys més tard al nostre pais. La crisi de la mineria va aprofundir el procés de despoblament rural a la zona i avui Peguera és un poble abandonat amb les seves cases en runa i s’ha convertit en un paratge que interpel·la els excursionistes que s’hi acosten amb la seva bellesa natural i en la seva memòria.
L’any 2003, les 1800 hectarees dels comptes de Fígols van ser venudes pels seus hereus al xeic àrab Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum, membre de la família que governa des de 1830 els Emirats Àrabs Units, per 3,6 milions d’Euros, a través de la societat Serchs S.A. El 2009 s’aprovava el nou POUM del municipi de Fígols, que posava els fonaments per convertir les cases i les terres de Peguera en un complex residencial elitista. Enguany la comissió d’Urbanisme de la Catalunya central ha aprovat, amb una sèrie de prescripcions, el Pla especial urbanístic de Peguera, de manera que al projecte de l’empresa Peguera Building Development, amb seu social a Manresa, només li espera una propera resolució definitiva. El projecte preveu la construcció d’un hotel de 5 estrelles a l’antiga cantina del poble, amb un pàrquing soterrat per a un centenar de cotxes i piscina inclosa, la “rehabilitació” de totes les antigues cases de Peguera amb una ampliació d’entre el 5 i el 70 per cent de la seva superfície per al desenvolupament d’apartaments turístics, un spa, una cafeteria i un centre d’observació del cel, així com la construcció d’una nova edificació que es cediria al municipi de Fígols per al desenvolupament d’un centre d’interpretació. Als prats de l’altiplà de Peguera situats entre els PEIN (Pla d’espais d’Interès Natural) Serra d’Ensija-Rasos de Peguera, s’hi destinaria una superfície molt important per a “activitats esportives”, entre les que es compten la pràctica de la hípica, el de tir en arc i pistes de tennis i les seves edificacions associades. També associades al complex tota una sèrie d’infraestructures “necessàries” per al seu desenvolupament, entre les que es compten un heliport, plantes de generació d’energia, dipòsits i depuradores d’aigües, vials i un repetidor de telecomunicacions al roc de Peguera.
El projecte ha estat presentat com a solució per a la rehabilitació i vitalització del vell poble de Peguera i la dinamització econòmica i turística de l’entorn per part dels promotors, fet que ha gaudit de la complicitat de la institució municipal i alguns dels seus habitants. El passat mes d’agost es celebrava la festa major de Peguera on els vells veïns i amants del poble s’hi acosten cada any. Alguns assistents i van penjar una pancarta on s’hi reclamava “Volem inversions al Berguedà, hi volem viure i treballar”. .
Alhora, la organització a través de les xarxes socials començava a difondre i qüestionar el projecte i un compte de Facebook anomenat Salvem Peguera sumava força adhesions durant l’estiu i convocava una assemblea popular al mateix poble. Dies abans de l’assemblea i de manera estranya es difonia a través dels mitjans locals la desconvocatòria d’aquella reunió. Malgrat això algunes persones van trobar-se a Peguera per tirar endavant amb la campanya.
La realitat és que la magnitud del projecte és desconeguda per la majoria de la població berguedana, si be molts amants de la muntanya i l’excursionisme rebutgen la destrucció d’una paratge tan insòlit. Paradoxalment, el representant de Peguera Building Inversions és el manresà Vicenç Muñoz, que és membre de la Junta directiva del Centre excursionista Montserrat com a delegat de patrimoni i del Xalet refugi Rasos de Peguera, del que el centre excursionista n’és propietari. Vicenç Muñoz, que es va presentar en les darreres eleccions municipals sota les sigles de SI, va afirmar a Radio Berga que “el principal interès de la iniciativa és conservar l’entorn paisatgístic”. El xeic al-Maktoum va conèixer Peguera a través de la seva relació amb Harald Kuspert, propietari d’un centre de cria de falcons a la seva finca de Canalda, al municipi d’ Odèn (Solsonès), mentre que la compra-venda de la finca es va fer a través del promotor berguedà Pep Graus, amo de la immobiliària Pirineu 2000 i actual gestor de la concessió municipal de l’hotel Berga Park a la societat InbergaTur S.L. Aquesta societat està formada per un lobby d’empresaris del Berguedà, en litigi amb l’Ajuntament de Berga per incompliments en dita concessió. Al mur de la pàgina de Facebook de Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum es poden llegir a dia d’avui missatges de berguedans que s’oposen al projecte. La Plataforma Salvem Peguera, a través del seu bloc www.salvempeguera.blogspot.com ha fet públic un comunicat d’oposició al projecte on difon els seus aspectes i té previst seguir reunint-se per fer actes públics d’oposició al projecte.
Jordi Vall. Setmanari de comunicació Directa 244
Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’altra empresa, l’altra economia.

En tal dia qualsevol com avui milions d’homes i dones al món estan resolent les seves necessitats econòmiques mitjançant entitats i empreses de propietat col·lectiva i gestió democràtica. El conjunt d’aquestes inciatives socioeconòmiques l’anomenem economia social i solidària. Ens referim a cooperatives de totes les branques (treball, consum, agràries, crèdit, ensenyament, habitatge…), a societats laborals, a associacions i fundacions d’acció social, a empreses d’inserció, etc.

En tots aquests casos es tracta d’organitzacions que tenen com a objectiu satisfer necessitats dels seus membres i/o de la societat en comptes de lucrar-se –el benefici econòmic és, en tot cas, un instrument, més que un objectiu en si mateix–, es gestionen de manera democràtica –una persona sòcia, un vot– i actuen amb compromís social i ambiental.

Avui dia l’economia social i solidària no és en absolut un sector marginal. Només de cooperatives, s’estima que n’hi ha 800.000 escampades per més de 80 països, que associen el 12% de la població mundial (725 milions de persones) i on treballen 100 milions de persones. Si féssim un viatge pel món de l’economia social i solidària, hauríem de visitar les empreses recuperades en forma cooperativa a l’Argentina (unes 200); el banc popular cooperatiu Desjardins, amb més de 4 milions de socis, al Quebec; les cooperatives de consum Seikatsu, que agrupen 200.000 famílies, al Japó; les cooperatives d’habitatge de suport mutu, que han construït més de 20.000 cases a l’Uruguai; el moviment cooperatiu Legacoop a Itàlia, amb 7,7 milions de socis i més de 400.000 llocs de treball, ola BancaPopolareItaliana, el sisè banc d’aquest país; Mondragón Corporación Cooperativa, al País Basc, integrada per 228 empreses on treballen 72.000 persones, etc., etc., fins tornar a aterrar a Catalunya, on existeixen unes 4.000 cooperatives, com ara La Fageda, Suara, Sambucus, Abacus, Coop57 o Som Energia, que donen feina a unes 40.000 persones. A totes aquestes cooperatives hi hem d’afegir milers també de societats laborals i més milers encara d’associacions i fundacions d’intervenció social, les quals, juntament amb les cooperatives del mateix sector d’activitat, formen l’anomenat tercer sector social.

Les empreses de l’economia social i solidària milloren les condicions de vida de la gent: proporcionen aliments a baix preu, generen llocs de treball de qualitat, augmenten les rendes agràries i contribueixen a mantenir el món rural, atorguen crèdits als sectors populars, faciliten habitatges assequibles, permeten que petits negocis sobrevisquin a la competència de les grans cadenes comercials, etc. Però, a més, són escoles de ciutadania i promouen el desenvolupament local, en tant que són empreses que no poden deslocalitzar-se i fan recircular els diners dins el territori. I mostren als ulls de tothom que sí, que és possible fer empreses viables i eficients que siguin, alhora, democràtiques, equitatives i sostenibles.

Jordi Garcia Jané (Labcoop)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Cap a una economia sostenible : Quins són els temes clau a tractar en la propera dècada? I com?

economia sostenible
És el títol de l’article que, Nelmara Arbex representant del Global Reporting Initiative, institució independent que va crear el primer estàndard internacional per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat, ha elaborat per ser publicat al butlletí RScat de Responsabilitat Social a les persones que entenen la necessitat d’un camí de transformació cap a l’economia sostenible en la propera dècada, una de les preguntes més importants és : quins processos de presa de decisions conduiran als canvis que necessitem per tal d’assolir aquesta economia?

Per a les persones que volen donar suport als processos de presa de decisions amb indicadors,  impactes i ètiques socials i mediambientals de les organitzacions (com la xarxa GRI) aquesta pregunta porta a una altra: com s’haurien de formular els informes per tal de donar un suport més eficient a aquests processos de presa de decisions?

Aquesta és la pregunta a la qual intenta donar resposta el projecte “Sostenibilitat i trets de les comunicacions d’informació al 2025”, liderat per GRI. Durant un període de 12 mesos, s’està entrevistant líders de pensament de diverses àrees de coneixement sobre temes com la tecnologia de dades o el desenvolupament de la societat i les empreses, amb l’objectiu d’identificar els temes principals que seran (o haurien de ser) al centre de les agendes de les empreses, i consegüentment en els seus informes i comunicacions públiques. Aquest diàleg obert pretén formar les bases per a futures comunicacions corporatives significatives. Les entrevistes i recerca relacionades amb el projecte es donen a conèixer regularment a la web de GRI i a esdeveniments regionals. El projecte ha començat el gener de 2015 i acabarà el gener de 2016.

És evident  que el procés d’elaboració de memòries té un paper important. La informació recopilada durant aquest procés pot portar a millors empreses i polítiques si s’enfoca correctament i s’utilitza per a informar processos de presa de decisions crítics.

Però la informació per si mateixa no porta necessàriament al canvi. La informació només pot portar al canvi si s’utilitza en processos de presa de decisions guiats per una visió. Els líders – empreses, ONGs, legisladors i grups d’interès – tenen un paper en crear una imatge nítida del futur desitjat. Establint objectius ambiciosos, les organitzacions que fan memòries comparteixen amb els seus públics les seves aspiracions per a un futur que potser no havien imaginat possible.

Tot i que les directrius G4 han tractat el primer element important per a promoure el canvi – l’enfocament – demanant les empreses que fan memòries que es centrin en temes estratègics que són els més crítics de gestionar en les seves operacions, el segon element crític – la visió – la direcció en què anar, encara ha de ser dissenyat per les organitzacions considerant el context en què operen i el futur que volen construir.

Actualment podem dir que la pràctica de mesurar i presentar memòries d’acompliment en sostenibilitat ha augmentat significativament en l’última dècada – la major part de les grans companyies publiquen dades d’assoliment en sostenibilitat, però també cal reconèixer que els impactes ambientals i socials negatius dels negocis es mantenen. Com poden les memòries i comunicacions canviar això?

El primer Document d’Anàlisi del projecte, publicat al juny, presenta les conclusions inicials de la investigació, segons les entrevistes amb líders de pensament i la recerca de gener a abril de 2015.

Seguint els que les persones expertes i líders han dit, la propera dècada es caracteritzarà per una “agenda fortament relacionada amb la sostenibilitat”, que afectarà tothom i tot tipus d’organitzacions. Alguns dels temes més importants que han mencionat són:

  • Escassetat de matèries primeres
  • Definició de polítiques i plans d’acció per tractar el canvi climàtic
  • Reducció de residus i contaminació de l’ecosistema
  • Reducció de la desigualtat de la riquesa
  • Gestió dels conflictes socials i les migracions
  • Protecció dels drets humans
  • Definició de plans regionals de desenvolupament sostenible
  • Re-educació de treballadors/es per a nous sectors
  • Creixement de crisis ètiques i de reputació
  • Reforç de polítiques anti-corrupció

Tot això tindrà lloc enmig de l’era digital, en la qual el públic espera accés en temps real a la informació i la comparatibilitat.

Això significa que empreses, responsables polítics i ciutadania participaran en el desenvolupament de solucions per tractar aquests temes, i no serà possible seguir amb els “negocis com sempre”, ja que aquests temes seran part del context general on tots i totes vivim i operem.

Pel que fa al que la societat esperarà veure en les memòries (o altres comunicacions), aquests són els principals punts de vista:

  • Les empreses hauran de rendir comptes com mai abans, ja que encara falta molt per solucionar els problemes més importants de la societat, i es percep les empreses com a institucions poderoses amb un paper decisiu per a trobar solucions.
  • La presa de decisions tindrà en compte la sostenibilitat amb més profunditat a l’hora de prendre decisions relacionades amb creixement, retorn de capital, reputació i gestió de riscos. Les persones que decideixen a nivell corporatiu consideraran la contribució proactiva de l’empresa a l’hora de tractar temes de sostenibilitat. Una part important de la contribució d’una empresa a la implementació del desenvolupament sostenible es demostrarà, per exemple, a través de la integració de l’estratègia de negoci amb la cadena de proveïment, els actors regionals, les empreses semblants del sector i a través de partenariats público-privats. També s’aconseguirà  reforçant els models de bona governança i millorant la transparència.
  • Els valors ètics, la reputació i la gestió de riscos guiaran la presa de decisions a l’hora de tractar temes que encara no estan regulats, com les innovacions d’avantguarda i la gestió de conflictes.
  • La tecnologia permetrà a les empreses i grups d’interès accedir, recopilar, verificar, analitzar i correlacionar dades. Així, la presa de decisions haurà de considerar el potencial escrutini constant de la consistència entre els seus valors ètics i les seves accions. Això també empoderarà els grups d’interès, que molt probablement jugaran un paper important en la governança corporativa i la definició d’estratègies.
  • La tecnologia permetrà a les empreses operar i informar d’una forma altament integrada, per exemple, revelant informació d’acompliment en context conjuntament a la de la seva cadena de proveïment i socis regionals.
  • Emergiran nous indicadors que mostraran la correlació entre els impactes, la integració interna i externa de l’empresa, facilitaran l’avaluació dels impactes (externalitats), i determinaran el nivell de confiança que els grups d’interès tenen en una empresa. La presa de decisions estarà millor informada sobre els impactes específics de les activitats empresarials quan calgui prendre decisions per a construir una economia sostenible.
  • Els “informes” seran el resultat de processos regulats i voluntaris. Els informes de sostenibilitat i les comunicacions – en diversos formats – ajudaran a la presa de decisions dintre i fora de les empreses, així com als grups d’interès a monitoritzar les contribucions de les empreses al desenvolupament sostenible i la consistència entre els seus valors ètics i les seves accions.
  • Les dades sobre sostenibilitat seran digitals. El format digital prevaldrà a l’hora de presentar informació d’acompliment financera i de sostenibilitat. Els informes i documents es lliuraran amb major freqüència que actualment, que es fa anualment. La fiabilitat de les dades serà essencial per a construir la confiança amb els grups d’interès.

Què en penseu?

  • Quins són els temes principals que la societat haurà d’afrontar en la propera dècada?
  • Com afectaran aquests temes a com operen i informen les empreses?
  • Quins processos de gestió ens portaran els canvis que necessitem per arribar a una economia sostenible?
  • Quin tipus de dades sobre sostenibilitat i informes poden ajudar a la presa de decisions i als grups d’interès a tractar els temes de l’economia sostenible de la propera dècada?

Feu arribar les vostres respostes a GRI via correu electrònic a l’equip del projecte Reporting 2015:reporting2015@globalreporting.org.

Per a més informació, visiteu la pàgina web del projecte: https://www.globalreporting.org/information/Pages/Reporting-2025.aspx

Dr. Nelmara Arbex
GRI Senior Advisor in Innovation in Reporting
and independent consultant

Article extret de RScat (Responsabilitat Social a Catalunya, Generalitat)

Publicat dins de General | Deixa un comentari